Novembre 24, 2009

L’acomiadament de tota una vida

Posted in Redaccions a 12:30 am per Lau ^.^

 Era de nit. El meu company estava dormint. Des de l’ombrívola cova on érem es podien veure les muntanyes a l’horitzó. Els arbres es movien d’un costat a l’altre bressats pel vent. La pluja cobria tot amb el seu matalàs d’aigua. Els llamps foradaven el cel per poder escapar de la seva presó. El fred envaí el meu cos i la pena la meva ànima, pena per tot el que havia perdut pel camí de la vida que havia escollit.

 Vaig despertar. Ja era de dia i la boira no em deixava veure amb claredat el paisatge. Començàrem a caminar. El silenci es va fer evident, però a la vegada fou la millor prova d’amistat. Malgrat això aquest camí l’havia d’emprendre jo sol. Estava feliç perquè havia arribat aquell moment, el moment que havia esperat al llarg de tota la meva vida.

 M’aventurava sol cap al meu destí i el Sol es dignà a mirar-me.

Nota: 6

Comentari: Bé