Novembre 24, 2009

L’acomiadament de tota una vida

Posted in Redaccions a 12:30 am per Lau ^.^

 Era de nit. El meu company estava dormint. Des de l’ombrívola cova on érem es podien veure les muntanyes a l’horitzó. Els arbres es movien d’un costat a l’altre bressats pel vent. La pluja cobria tot amb el seu matalàs d’aigua. Els llamps foradaven el cel per poder escapar de la seva presó. El fred envaí el meu cos i la pena la meva ànima, pena per tot el que havia perdut pel camí de la vida que havia escollit.

 Vaig despertar. Ja era de dia i la boira no em deixava veure amb claredat el paisatge. Començàrem a caminar. El silenci es va fer evident, però a la vegada fou la millor prova d’amistat. Malgrat això aquest camí l’havia d’emprendre jo sol. Estava feliç perquè havia arribat aquell moment, el moment que havia esperat al llarg de tota la meva vida.

 M’aventurava sol cap al meu destí i el Sol es dignà a mirar-me.

Nota: 6

Comentari: Bé

Anuncis

Novembre 20, 2009

Text descriptiu: Aloma (Mercè Rodoreda)

Posted in Exercicis a 4:23 pm per Lau ^.^

 

” … Hi havia una gàbia, gran com una casa plena d’ocells de tota mena. I paons que desplegaven la cua de tant en tant. En una placeta feien titelles i algunes tardes no se’ls entenia per culpa dels xiscles de les noies que havien pujat a les muntanyes russes. Hi havia un quiosc per als músics. Eren de la Creu Roja i duien un vestit ratllat de blanc i de vermell. Tocaven aquella música que sortia del saló de l’aranya , per la finestra mal tancada. Amb el seu germà s’asseien en un graó de l’escala de marbre, arraconats cap a la banda dels bambús i escoltaven tot mirant el cel blau…”

Fragment extret del llibre “Aloma” , Mercè Rodoreda (Pàg 60 i Pàg 61)

Vist